Hi havia una data marcada en vermell al calendari, la del 19 d’abril. L’aniversari de Telefònica per una banda i per l’altra, el dia oficial elegit per començar a acabar amb l’era del coure a l’hora de portar internet a les llars (oficial però no oficiós, perquè de fet va començar el 2021).
Es tancaran les darreres 3.329 centrals, segons explica Telefònica en un comunicat de la CNMC. En menys de tres setmanes, Telefónica deixarà de donar servei d´ADSL. Algunes continuaran obertes, encara que no operatives. L’última ho farà el 29 de maig del 2024.
Història del ADSL
L’ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line), que ha estat present durant molts anys, és una tecnologia de línia d’abonat digital assimètrica que permet una transmissió de dades més ràpida a través de línies telefòniques de coure que el que un mòdem convencional de banda de veu pot proporcionar. Aquí tens una breu història i descripció de l’ADSL:
- Orígens i Funcionament:
- L’ADSL utilitza espectre per sobre de la banda utilitzada per les trucades telefòniques de veu. Amb un filtre DSL (sovint anomenat divisor), les bandes de freqüència es separen, permetent que una sola línia telefònica sigui utilitzada tant per al servei ADSL com per a trucades telefòniques al mateix temps.
- Normalment, l’ADSL s’instal·la només a distàncies curtes des de l’intercanvi telefònic (l’últim tram), generalment menys de 4 quilòmetres (2,5 milles), però en alguns casos pot superar els 8 quilòmetres (5 milles) si el calibre del cablejat original ho permet.
- A l’intercanvi telefònic, la línia acaba a un multiplexor d’accés de línia d’abonat digital (DSLAM), on un altre divisor de freqüència separa la senyal de banda de veu per a la xarxa telefònica convencional. Les dades transportades per l’ADSL es redirigeixen normalment a través de la xarxa de dades de l’operadora telefònica i finalment arriben a una xarxa de Protocol d’Internet convencional.
- Asimetria i Motius Tècnics:
- L’ADSL és coneguda per la seva asimetria, ja que la velocitat de baixada (descàrrega) és major que la velocitat de pujada (càrrega). Això es deu a raons tècniques i de mercat:
- Tècnicament, hi ha més interferència de circuits adjacents a l’extrem del DSLAM (on els fils de moltes línies locals estan propers entre si) que a les instal·lacions del client. Per tant, té sentit que el DSLAM transmeti a una velocitat més alta que el mòdem al costat del client.
- Des del punt de vista del mercat, la majoria del trànsit d’internet requereix menys dades per ser pujades que descarregades. Per exemple, en la navegació web normal, l’usuari descarrega dades de les pàgines web (imatges, text, arxius d’àudio, etc.), però només puja una petita quantitat de dades (per verificar la recepció de les dades descarregades o per omplir formularis, per exemple).
- L’ADSL és coneguda per la seva asimetria, ja que la velocitat de baixada (descàrrega) és major que la velocitat de pujada (càrrega). Això es deu a raons tècniques i de mercat:
- Evolució i Alternatives:
- L’ADSL inicialment existia en dues versions, CAP i DMT. DMT va ser triada per als primers estàndards ITU-T d’ADSL (G.992.1 i G.992.2).
- Amb l’avanç de la tecnologia, altres alternatives com la fibra òptica han superat l’ADSL en velocitat i estabilitat. La fibra òptica ofereix velocitats molt més ràpides i és més adequada per a les necessitats actuals d’internet.
En resum, l’ADSL ha estat una peça important en la història de la connectivitat a Internet, però ara és el moment de considerar alternatives més avançades com la fibra òptica per a una millor experiència de navegació.
